Hi havia una vegada una noia que es deia Yasmina i tenia 12
anys. Yasmina vivia en Alnif, un poble molt petit del Marroc.
Vivia amb el seu germà petit, Mohammed, amb els seus pares, Fàtima i alí i amb
el seu avi Mohammed, en una casa molt petita. A Yasmina li agradava molt cantar, cantava en tots els
llocs i a totes hores.
Un dia en l’escola van venir una dona i un
home, eren molt estranys, ja que mai els havia vist. Es van presentar i van
repartir uns fulls a tots els alumnes, i els va explicar que aquest full era per als que volguessin
apuntar-se a un concurs de cantar i que el premi seria un beca. Només es van
apuntar 10 alumnes. Yasmina no es va apuntar perquè pensava que no era bona i perquè
els seus pares no la deixarien. Confusa va anar a parlar amb el seu avi, ja que era
l’únic que l’entenia. El seu avi li va dir que ella cantava molt bé i que no
perdria res si participava i al final es va
apuntar
Després
d’un dia practicant amb
el seu avi, va arribar el dia de la prova. Els seu avi la va acompanyar fins a
l’escola per a fer la prova la dona del concurs i li va saludar i va entrar
a classe, es va seure a esperar a que li
cridessin per fer la prova. Després de que tots fessin la prova, la dona va
entrar a la classe a dir els tres finalistes que van passar la prova i Yasmina era una dels tres. Però per triar el
guanyador de la beca, els finalistes s’havien de anar a Casablanca, la ciutat
més gran del Marroc. Yasmina sabia perfectament que això era impossible, perquè
els seus pares no li deixarien mai, llavors va parlar amb el seu avi i li va
dir que no podia anar i li va explicar els motius, la tutora li va dir que
intentés parlar amb els seus
pares per trobar alguna solució. Quan va
arribar a casa seva, va anar parlar amb els seus pares. La seva mare estava
malalta i no podia parlar i el seu pare
no va acceptar, perquè tenia que cuidar a la seva germana i al seu germà petit,
però aquest no era l’únic motiu, el seu pare pensa que les dones no
serveixen per cantar. Ella molt trista es va
anar a la seva habitació i es va posar a plorar, no entenia els motius del seu
pare. El seu avi va anar a parlar amb i li va dir que si volia cantar i guanyar
el concurs, que no es randessis.
Al matí
molt vespre, van recollir les seves coses i se’n van anar a Casablanca. Al dia següent, van arribar,
es van instal·lar en un hotel i van sortir a descobrir la meravellosa ciutat.
Després de passejar, van tornar a l’hotel, van senar i se’n van anar a dormir, ja que tenien que despertar-se
molt vespre per anar al plató on es celebrava el concurs, Yasmina sen va anar a
dormir pensant en els seus pares i en l’explicació que lis donaria. Quan es van
despertar, van esmorzar i es van arreglar i se’n van anar al plató. Quan van arribar, van veure a la tutora de Yasmina. La
tutora, es va posar molt contenta de veure-la. Yasmina, estava molt nerviosa,
però el seu avi va aconseguir calmar-la. Yasmina va cantar la cançó que li va
ensenyar la seva mare. Després de que tots el participants cantessin el
presentador del programa va anunciar que Yasmina Montassir era la guanyadora
del concurs. Després de rebre el premi, es van tornar a l’hotel i van recollir
les seves coses per tornar al poble. Al matí van esmorzar i van tornar al
poble. Al arribar v la casa no hi havia ningú. Una veïna li va dir que la seva
mare estava en l’hospital i van al hospital. Yasmina va explicar-li tot al seu
pare i li va dir que la seva felicitat era cantar i es van abraçar.
FÍ.
